Resum
Durant els últims anys, l’enfocament del funcionament de la xarxa elèctrica ha canviat d’una interpretació estàtica i quasi estable a una gestió operativa més dinàmica. En aquest context, ha augmentat la importància dels sistemes d’automatització, i els requisits de control, protecció i control remot han sofert canvis de paradigma importants.
Les RTU, “remote terminal unit”, són principalment unitats de control i adquisició de dades autònomes. Les RTU s’utilitzen per convertir els senyals electrònics rebuts de la instrumentació de camp a un protocol de comunicació determinat per transmetre’ls a la xarxa. Aquestes permeten automatitzar els equips d’una subestació i proporcionar visibilitat als actius elèctrics crítics que es troben a les xarxes elèctriques de transmissió i distribució.
S’utilitzen diversos protocols per comunicar-se amb les RTU, com ara: Modbus, DNP3, IEC 60870-5-101, IEC 60870-5-104 o protocols basats en l’estàndard IEC 61850. Les RTU comparteixen moltes característiques comunes amb els PLC, però tendeixen a estar dissenyades per gestionar un nombre menor de punts. Les RTU es poden personalitzar amb una lògica de control específica de l’aplicació per permetre’ls realitzar funcions específiques en el camp.
La ciberseguretat a les RTU se centra principalment en el control d’accés, les comunicacions i fins i tot en la protecció dels registres interns. Tanmateix, les capacitats de commutació de la xarxa que ofereix la tecnologia SDN pot millorar la seva resistència davant les ciber-amenaces o d’altres errors.
SDN és una arquitectura de xarxa emergent que pretén introduir mètodes dinàmics i de programació per automatitzar els processos de gestió de xarxes de comunicacions. A diferència de l’arquitectura de xarxa tradicional, on cada dispositiu intermediari (per exemple, “router”, “switch”) té el seu propi pla de control i pren decisions de manera independent sobre la política de reenviament de cada paquet, SDN virtualitza el pla de control movent-lo a un lloc central (per exemple, a un servidor separat o màquina virtual), anomenat SDN Controller (SDN-C).
El projecte permet crear un dipositiu anomenat SDN-enabler per annexar a les RTUs convencionals i dotar-les de mecanismes de protecció davant de ciber-amenaces.
Amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.